La dedicació de carrers a persones que han excel.lit en la vida pública és una constant d’arreu, el problema és el pas dels anys que va oblidant la memòria d’aquests personatges. Estudiar els orígens dels carrers pot ser una bona teràpia contra l’amnèsia històrica.

A Montblanc hi ha una avinguda que porta el nom de Manel Ribé. Qui era aquest senyor? Personalment les primeres referències personals les vaig trobar en el llibre de Josep M.Poblet Memòries d’un rodamón (Barcelona 1976), on l’escriptor montblanquí explica que era cosí germà de la seva mare, que exercia de cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i que passava les vacances a Montblanc (p. 71, 104).

Altres dades les aporta la necrològica del Boletin de Cultura e Información Montblanch (núm. 124, any 1961, ps.2-3). En una visita a l’arxiu comarcal de Montblanc, l’arxivera Eulàlia Albareda ens proporcionà la referència d’un expedient sobre la seva persona inclòs en el fons municipal montblanquí (registre 1570.7/3). Aquest plec conté un recull de premsa i correspondència relacionada amb la concessió de la medalla al mèrit del treball atorgada el 1960, en època de l’alcalde Porcioles. L’artífex de la confecció i tramesa del dossier de premsa fou Artur Potau Torredemer, el qual pensà aleshores ja en l’arxiu de l’ajuntament. Retallà notícies de La Vanguardia, El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, Solidaridad Nacional i el Correo Catalán (la majoria entre els dies 4 i 5 d’abril de l’any 1960), a més a més envià el text original de la presentació que el 10 de novembre del 1953 realitzà Ricard Permanyer de Manel Ribé al Cercle Artístic de Barcelona amb motiu d’una conferència sobre la seva vida.

La nostra curiositat ens dugué a l’arxiu administratiu municipal de Barcelona (carrer Bisbe Cassador 4) on localitzàrem el seu expedient personal (número 6748).

Entre l’abundant informació continguda hi ha la de la seva ascendència. El seu pare era l’advocat montblanquí Ramon Ribé Pedrol, i la seva mare, Agustina Labartra, de Barcelona. Els seus avis paterns eren Ramon i Mariana de la vila ducal, i els materns Dionís Labartra, de Pina de Ebro i Paula Graner, de Caldes de Montbui. Manel Ribé va néixer a Barcelona el 16 de juny del 1878 (els seus noms de pila foren Manel, Agustí i Trinitat). La seva residència fou a la Via Laietana núm. 21.

En l’aspecte laboral sabem que el 10 d’abril del 1909 pren possessió de funcionari, i aviat esdevé cap de la Guàrdia urbana i de cerimonial de l’ajuntament de Barcelona.

El 1912 rep la medalla de plata del Comité Organitzador dels Jocs Olímpics d’Estocolm, com a recompensa de l’ajuda proporcionada. Amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona és nomenat cap de cerimonial i festes de la mateixa, i el 1930 assumeix la responsabilitat de cap de vigilància d’una altra exposició. Anteriorment, el 1925, fou comissionat a Madrid.

Amb motiu de la Guerra Civil, el comité antifeixista, el dia 26 d’agost del 1936, el destitueix, i com la resta de funcionaris és jubilat. Més tard, en trobar-se l’agost del 1937 a l’estranger sense autorització, li revoquen els drets per ser contrari a les idees marxistes.

El 1944 se li atorga la medalla de plata de la ciutat en ocasió del centenari de la creació dels serveis de la Guàrdia Urbana. El mateix any l’ajuntament de Montblanc el nomenà fill adoptiu de la vila i l’homenatjà públicament per la festa major del 8 de setembre.

Per raons d’edat, el 20 de juliol del 1948, es jubila, però les autoritats locals el nomenen delegat per l’alcaldia en l’organització i inspecció dels serveis de la Guàrdia Urbana i cerimonial. Anys després, el 1960, la delegació provinial del ministeri de treball a Barcelona li concedeix la medalla al mèrit del treball.

Pòstumament l’editorial Marte de la capital catalana edità el 1963 el llibre Memorias de un funcionario, de 366 pàgines, on recollí la seva autobiografia. De la seva afició a l’escriptura en són testimoni les col•laboracions periòdiques en diaris i revistes de Barcelona.

Ignorem la destinació de la seva documentació personal

Article publicat a la revista EL FORADOT (Montblanc) número 21 (novembre-desembre 2003), p. 11-13.